Mites de l'Alcohol

Al llarg de tota la seva existència, el ser humà ha anat descubrint mica en mica maneres i mitjants per fer front a les malalties. A continuació us exposem els més assenyalats i alguns enllaços a continguts molt interessants.

MITE: L'alcohol serveix per combatre el fred a més de prevenir l'infart. 

VERITAT:' alcohol no prevé cap malaltia, produeix hipotermina, incrementa l'agressivitat de les persones i com va dir Willian Shakespeare: "provoca el desitg sexual però impideix l'acte"

MITE: Les begudes alcohòliques són un aliment.

VERITAT:  Les calories de l'alcohol es denominen "calories buides" ja que no aporten cap nutrient.

MITE: L'alcohol et dona energia.

VERITAT: No, tot el contrari. És un depresor. Redueix la capacitat per pensar, parlar, moures i totes les demés activitats que t'agrada fer.

MITE: Barrejar cervesa, vi i licors emborratxa més que beure una sola mena de beguda alcohòlica.

VERITAT: Teoricament la concentració d'alcohol en sang o alcoholèmia, és el percentatje d'alcohol que circul.la per la sang després de beure alcohol. Independentment de gust, color, aroma o barreja que hagi, l'alcohol és alcohol. Però a la pràctica barrejar aviva més rapidament l'alcohol en sang, però no perque un barreji, sino perque un s'afanya en prendre, el que si aumenta el percentatje d'alcohol en sang.

MITE: Un s'emborratxa avans amb una beguda forta que amb cervesa o vi fred.

VERITAT: l'alcohol és alcohol, en quualsevol forma i de qualsevol origen, l'important és la relació volum-gradació alcohòlica, un s'emborratxa avans si pren més alcohol, però l'alcohol de les begudes fortes és igual que el de les begudes suaus.

MITE: Tot el món reacciona igual a l'alcohol
VERITAT: No és del tot cert. Existèixen molts factors que afecten a la forma de reaccionar a l'alcohol: el pes, la hora del dia, l'estat d'ànim, la bioquimica de l'organisme, les expectatives individuals, són uns pocs exemples.

MITE: Només és una cervesa!. No pot produïr una lesió permanent.

VERITAT: L'alcohol pot lesionar greument el sistema digestiu. També pot lesionar el cor, el fetge, l'estomac i altres òrgans importants del cos. Al final, també pot retallar l'esperança de vida de la persona.

MITE: L'alcohol et fa més "sexy".

VERITAT: Quant més es beu, menys es pensa. L'alcohol et relaxa i et pot fer més interessat en el sexe, però interfereix amb la capacitat sexual de l'organisme i no es pensa en les conseqüències. Els embarassos, la SIDA, les violacions, els accidents de tràfic... no són gens "sexys".

MITE: L'alcohol no és una droga.

VERITAT: L'alcohol reuneix tots els requisits de la definició de droga: droga és tota substància que quan s'introdueix en l'organisme provoca un canvi en el seu funcionament. Si el principal canvi es dona en el psiquisme i en la conducta es tracta d'una psicodroga i és aquí on es classifica l'alcohol etílic.

MITE: L'alcohol és un estimulant.

VERITAT: Molta gent així ho creu perque amb les primeres copes la persona es veu mitg "axispada", segura, desinhibida, però ja hem explicat avans el que passa en realitat. L'alcohol és una psicodroga que deprimeix el sistema nerviós.

MITE: L'alcohol alimenta.
VERITAT: L'alcohol proporciona calories al cos però no és nutritiu ni substitueix als aliments necessaris per el creixement i la conservació de la salut.

MITE: L'alcohol no "engreixa".
VERITAT: L'alcohol si pot engreixar al bebedors que s'alimenten regularment. L'alcohol proporciona més calories que els sucres i les fècules, encara que menys que les grases. Les begudes alcohòliques poden contribuïr al sobrepès quan substituèixen a una alimentació equilibrada; el perill que s'enfronta és la malnutrició.

MITE: Les persones que "aguanten molt" corren menys risc d'arribar a l'alcoholisme.

VERITAT: Quan diem que a fulano "no li puja" encara que prengui molt, es pot caure en aquest mite, doncs s'interpreta que "éssent més resistent" no el dominarà l'alcohol. Però això no és veritat. Molt al contrari, pot ser que la persona a qui ens referim estigui ja dessarrollant l'etapa que es caracteritza pel fenòmen de la tolerància.

MITE: Qualsevol quantitat d'alcohol és perjudicial pels òrgans del cos.
VERITAT: Això és fals perque petites quantitats d'alcohol no provoquen danys als teixits dels diferents òrgans. Però s'ha de constatar que les begudes molt concentrades i les grans quantitats d'alcohol ingerides en un sol dia, provoquen serioses irritacions en l'aparell digestiu i que l'abús prollongat arriba a afectar al fetge, al cor, al sistema nerviós i a altres òrgans.

MITE: Emborratxen més la Vodka i la Ginebra que el Rom i el Tequila (o al revés).

VERITAT: Això és fals perque el veritablement important és la quantitat d'alcohol que s'ingesta. El Vodka, el Tequila, el Rom, el Whisky, la Ginebra i en general les begudes destilades com el Brandy i l'aiguardent comú de canya, contenen aproximadament la mateixa quantitat d'alcohol.

MITE: El cafè li torna la sobrietat a l'embriagat.

VERITAT: La veritat és que l'alcohol s'oxida i s'elimina del cos a una velocitat uniforme i fins ara no sabem de cap substància que acceleri aquest procés. Com la cafeina és un estimulant i l'alcohol un depresor, una taça de cafè fort pot ajudar a mantenir despert a un subjecte alcoholitzat, però no a 'baixar-li la borratxera' com es sol dir. El cafè només converteix a l'embriagat adormit en un embriagat ben despert.

MITE: L'exercisi vigorós li torna la sobrietat a les persones embriagades.

VERITAT: L'exercisi només les converteix en persones embriagades suades i enganxoses.

MITE: Una dutxa d'aigua freda li torna la sobrietat a l'embriagat.

VERITAT: Una dutxa d'àigua freda només el converteix en un embriagat fred i remollat.

MITE: Una capbuçada en àigua freda li torna la sobrietat a l'embriagat.

VERITAT: Una capbuçada en àigua freda el pot convertir en un embriagat mort. Algú que ha estat bebent, es normalitzarà tan sòls després de que el fetge hagi processat tot l'alcohol i això porta temps.

MITE: Les persones que només beuen cervesa no poden arribar a ser alcohòliques.
VERITAT: La cervesa, igual que el vi i els licors o begudes destilades (com tequila, ron, etc.) encara que en menor gradació, també conté alcohol. Això significa que el consum abusiu té conseqüències negativas i produeix malalties.

MITE: Beber alcohol sólo los fines de semana no provoca daño.
VERITAT: El mal que produeix l'alcohol depen principalment de la quantitat que s'ingesta o de l'anomenat "patró de consum", és a dir, la manera en que es fa. No és el mateix que un adult sà consumeixi un parell de copes un cap de setmana, que un/a jove begui a les festes fins embriagar-se. Si es consumeix a aquesta edat, tots els caps de setmana, en grans quantitats. s'estarà en major risc de fer-ho un hàbit, provocant mal als òrgans, com el fetge o el cervell.

MITE: El consum d'altres doregues és un problema més gran que el consum d'alcohol.

VERITAT: Com a la nostra cultura l'alcohol és una droga legal, ens hem acostumat a minimitzar les conseqüències negatives del seu consum. Les conseqüències derivades del consum abussiu d'alcohol sóm multiples: violència intrafamiliar, accidents de trànsit, accidents laborals, absentisme laboral, abusos sexuals, entre d'altres. El cost per el païs derivat del consum excessiu d'alcohol és de 1800 millons de dòlars a l'any, aproximadament.

MITE: L'alcohol lesiona de la mateixa manera homes i dones.

VERITAT: La dona té, en general, menys pes que l'home i, en conseqüència, el tamany proporcional dels seus òrgans és més petit. Per tant, pot genera més rapidament deteriorament de les seves funcions amb menors quantitats d'alcohol i arribar a l'alcoholisme de forma més accelerada que l'home. També els efectes de l'alcohol són diferents per a nens i joves, provocant més mal que als adults, doncs són en procés de creixement i desarrolament i els seus òrgans (cervell, fetge, pàncrees) són molt febles a l'efecte de l'alcohol.

MITE: L'alcoholisme és una malaltia de gent adulta.

VERITAT: L'alcoholisme és la dependència a l'alcohol. La dependència s'ha descrit com l'impuls descontrolat per consumir una substància, en aquest cas l'alcohol, en forma continua o periòdica, a fi d'experimentar els seus efectes i evitar el malestar produït per la privació. Junt amb la dependència es dona el fenòmen de la tolerància, que és la necessitat de consumir cada cop més grans quantitats d'alcohol per aconseguir els efectes inicialment esperats.

Si el consum d'alcohol s'inicïa a edats molt joves, la curva de la tolerància es desarrolla amb molta rapidesa i, per tant, la dependència apareix molt aviat. És a dir, l'alcoholisme està més relacionat amb la quantitat d'alcohol que s'ha consumit i amb el temps de consum, que amb l'edat.

Un percentatje important de joves, en procés de rehabilitació van començar a consumir a l'edat de 13-14 anys, només els caps de setmana, sense tener la consciència clara del que us estaba passant.

Contexte original 

Fonts:

http://whiskcola.com.ar/mitos.htm 

http://eldiariodelviento.blogcindario.com/2005/11/00026-22-mitos-del-alcohol.html 

http://www.vida.org.mx/alcohol.html 

http://www.geocities.com/pandillabuin/5MitosAlcohol.html